Foscor - Les Irreals Visions lyrics
 |
Tracks 01. Instants
02. Ciutat Tràgica 03. Altars 04. Encenalls De Mort 05. Malfiança 06. Espectres Al Cau 07. De Marges I Matinades 08. Les Irreals Visions 01. Instants
Un instant, enllà del cau on resto
Sembla encara se de caire amarg Un instant, encara un temps llunyà On ser un gegant, un infant Emissari, d'un passat on sonen cants Un instant, ençà del temps on sento Sembla encara ser un repte audaç Un instant, encara un repte estrany On ser un gegant, per dur les més grans coses On ser un infant, que jugui a creure's gran On ser emissari, d'un passat on sonen Cants llunyans, murmuris de visions, l'instant 02. Ciutat Tràgica
Res no sembla ser refugi
Rau en l'ombra que no fugi Riu l'espectre que arracona Rol de víctima reclosa Rar el dia que desperto Ric de joia i no m'assento Ras i curt com tot final Reu a un lloc tan irreal Desperto entre dos marges Enfrontant-me com un fill A un pare amb la mà alçada crido Que lliure busco viure A la tràgica ciutat On riure no és un dret És una sort d'aquell que arrisca Ara rai, quan sento fàstic Surt la rauxa, no decau Ara rai, com tot lloc mòrbid Pot ser bo, un bonic cau 03. Altars
Són records que m'arraconen
Dins de les sales meu cor M'enfonsen, com el silenci busquen sots Que les cascades grises omplen Són d'ell, un vell amic que mor D'un bell mig on no en sóc clos D'un bell mig, ja no és ell, en sóc jo sol En els marges de la via S'aixequen grans altars Quan de seda hom els cobria Anys més tard l'afany els crema I ja no és ell, en sóc jo sol 04. Encenalls De Mort
Hores prèvies a un adéu
Quan s'ensuma pal?lidesa Cares llargues sense veu És la fi i és ben palesa Unes fulles semblen caure Transparents no deixen rastre Només ell qui veu sa traça Sent el clam i nua crida Un alè que fa cor fort Buida estança compartida Amb so d'encenalls de mort La cloenda és ben servida Ferma escorça que fissura Teranyina que s'esberla Podridura de temença Pobre cor n'és ben farcit 05. Malfiança
Un aroma aspre i roent
Un rostre agre, dur i fred Bes tacat de pols Un plor caigut, un bes, tacats de pols urbana Un moment dolç, suro en mar de malfiança Un cel mort m'encisa els ulls Plaer fosc que em crida lluny Bes tacat de pols Un plor caigut, un bes n'és petja ufana Un moment dolç, que fa basarda Suro en mar de malfiança Me'n refaig si puc un cop La maror m'ofega l'esma En recaic si sento por Suro en mar de malfiança Sóc fill bord d'un lloc Un lloc escrit un clot Que escurça el temps amb clames En recaic intuint el pou Suro en mar de malfiança 06. Espectres Al Cau
Quan la memòria dins el cau
M'arrossega fons d'un nou viatge I la vergonya d'un esclau M'arracona vers un nou viratge No és el tacte, és el record La presència d'un espectre amb ales Tan sols resta sentir ben a prop Les virtuts de qui renega a l'aire Com petjades en el temps Les figures sols endrecen trames Un antic cau per nous records Un espai de vida o mort No m'assetgen, em conviden Al seu lloc, el meu nou dia On la memòria mai s'oblida 07. De Marges I Matinades
A quin mirall esperes poder veure
L'espai final, deliri on voler creure Bramant l'esbós d'un nou demà I quin trencall, desitges poder prendre Una mà ferma ressona Trencar un mirall, damunt matins d'un món triomfant Marges on cauen cendres D'un cel que escup son mal Albes de planys maldestres Palmells mirant a dalt Regnes enllà dels segles Mantell d'aquell qui cau Marbres que tanquen fresses La veu de deus humans Certament, escric de marges i matinades Permanent, indici de fugida amb ales No és moment, de dubtes esguerrant paraules Pensaments, despulles d'un passat que exhala 08. Les Irreals Visions
Són les aures de ciment
Com un bes en la travessa Cingles muts ensumen gent I esmicolen la ceguesa Invisibles juguen fort Una vall de risc que ombreja Esberlant guspires d'or Les visions semblen proeses En percebre la claror Els camins de cop s'esguerren Rememoren la maror Males arts sovint empenten Un cos fràgil vora el sot Les consignes sonen fort La ciutat de nou s'aixeca |